L' Home dels Nassos

Aquest personatge que sols apareix a les primeres hores del matí del darrer dia de l'any, donava molta feina als menuts; tothom volia veure l'home que té tants de nassos com dies hi ha a l'any, i les criatures que entre les primeres coses que aprenen és saber que l'any té 365 dies, tots volien veure l'home amb els tres-cents seixanta nassos, del que deu passar quan es constipa, i com deu resoldre el problema de mocar-se i les mides dels mocadors. A Mataró, aquest bon senyor solen acompanyar-hi els petits a veure'l a la plaça que es el lloc on solen haver-hi més empentes i la visió és fa més difícil: els que acompanyen solen preguntar als amics, parents i coneguts que troben pel camí, si han vist l' home dels nassos i resulta sempre que tots l'han vist, que hom va voltant i que l'infant arriba a convence'l de que realment si no l'ha vist, podia haver-lo vist.

No sé a que respon aquesta tradició, però és molt vella, i sempre s'ha fet de la mateixa manera, com el dia 30 el de les orelles, si bé aquest no ha assolit ni de molt l' importància del dels nassos; tal volta els esternuts i la manera de mocar-se son causes que determinen aquesta popularitat que no tenen ni de molt les orelles, que pel que es veu és un origen humà més pacífic.

Costums mataronins: Bloc Mataroní "Una manera de fer història"

El Premi Thos i Codina 2009 per a Mireia Romagosa, enhorabona!

Mireia Romagosa resulta premiada amb el treball d’investigació titulat
“Els pastorets de Mataró”.

La decisió del jurat format per personalitats del Col·legi d’Advocats i del Grup d’Història del Casal es va fer pública en la celebració d’una entrega de premis el dimarts tretze d’octubre. La balança es va inclinar a favor d’un treball que immortalitza la història del teatre a Mataró juntament amb la història dels Pastorets a Catalunya, i on també s’hi recullen les innovacions, detalls, personatges, vestuari, com es du a terme la preparació i representació de l’obra, etc.

Cal sumar que el jurat també en va destacar la seva “bona qualitat de narració”. Tots aquests elements el fan mereixedor del primer i únic premi, però no és això el més important, sinó que Mireia destaca la “satisfacció perquè les hores de recerca han donat fruit”. Cal dir que la Mireia segueix una tradició de la família Romagosa ja que fa 17 anys que actua als pastorets, i fins i tot ha dedicat el pseudònim de “dimoni”, amb el qual va presentar la recerca, al personatge que el seu pare interpreta damunt l’escenari.

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i l’associació cultural Grup d’Història del Casal de Mataró han instaurat el Premi Terenci Thos i Codina a treballs de recerca de Batxillerat, amb el clar objectiu de fomentar el plaer de la recerca històrica en el camp de les Ciències Humanes i Socials potenciant la futura aparició de nous valors.

El premi va ser batejat amb el nom de l’il·lustre mataroní Terenci Thos i Codina (1841-1903) coincidint amb la commemoració del centenari del seu traspàs. Terenci Thos fou un prohom impulsor d’innúmeres iniciatives ciutadanes en els camps de la docència, la història, les lletres i la cultura del país, i com a advocat, fou dels fundadors del Col·legi de Mataró el 1867 i degà de la institució al tombant de segle.

http://www.ghcmataro.org/noindex/ghc/premiT.html (bases del concurs)

Va néixer a Mataró el primer dia de desembre de 1841 i va traspassar el 1903.

Doctor en Dret i format en filosofia i lletres a Barcelona aviat va explicitar les seves inquietuds culturals participant en els Jocs Florals del 1861 i que va guanyar, fet que repetiria el 1886 i el 1887 guanyant les violes d'or i argent. Però a la seva activitat en el món de la cultura s'hi van afegir les inquietuds polítiques implicant-se de ben aviat en la lluita pel redreçament nacional i cultural de Catalunya. Soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 1862 va entrar a formar part de la comissió per a la Restauració de Ripoll de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on coincidiria amb Josep M. Pellicer.

Com a escriptor, a banda de la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona, va ser redactor (entre 1864 i 1867) del Diario de Barcelona on va escriure l'article "Descentralización práctica" que va tenir molt de ressò a l'època. Va col.laborar amb textos poètics en La veu del Montserrat, Lo Gai saber, Calendari Català i en la premsa local de Mataró. El 1866, va publicar Lo llibre d'infantesa i mossèn Cinto Verdaguer l'elogià per la qualitat dels seus poemes. Va traduir al català el Tractat de la imitació en Crist el 1894 i va publicar un llibre de caràcter professional Legislación industrial (1890). L'any 1868, va ingressar en el claustre de professors de l'escola de Valldemia passant a ser el director literari del butlletí escolar. Més tard, el 1876, va obtenir la càtedra d'Economia política i legislació de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. A partir del 1881, va representar al Col.legi d'Advocats de Mataró i, més tard, va ser President de l'actual Caixa d'Estalvis Laietana. Pel que fa a la seva activitat política i ciutadana, el 1877, va ser diputat provincial del districte de Mataró i va ser l'impulsor de la creació, formant part de la Comissió, ja el 1882, de l'Escola d'Arts i Oficis. Participà com a delegat per Mataró en l'Assemblea de les Bases de Manresa el 1892.El seu caràcter d'home savi el convertí en punt de referència del món cultural mataroní de finals del segle XIX. La seva personalitat, el seu ideari i la seva obra varen influir notablement en Josep Puig i Cadafalch.

Va ser, fins als darrers dies de la seva vida, soci de l'Asociación Artistico Arqueológica Barcelonesa i, el 1888, va ser cofundador de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, entitat de la qual va ser el president.

fonts:

- Tot Mataró. es / Grup d' història del Casal / Col.legi d' Advocats / IES Thos i Codina.

- Jaume VELLVEHÍ I ALTIMIRA. Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Un home de la Renaixença. Premi Iluro 2002. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2003.

53 anys sense Puig i Cadafalch, i què més?

Com ja us varem parlar en temps, tenim una proposta concreta sobre la casa Puig i Cadafalch, una remor popular es pregunta sobre si devem salvar l' espai per a fer pedagogia sobre la seva figura i guanyar per a la ciutat el record d'un dels seus personatges més il.lustres. En aquestes que s' organitzen unes jornades de coneixement del mataroní al cercle de l' arxiu de Santa Maria mentre esperem el posicionament de l' Ajuntament en tot l' assumpte. Com ha entitat adherida, Un Mataró no tant llunyà, seguim d'aprop aquesta proposta veïnal sobre el futur de la casa.- amplia la notícia el diari el Punt

Impulsen la campanya de recollida de signatures perquè es conservi la casa natal de Puig i Cadafalch, a Mataró

Reclamen que a l'habitatge es faci un centre d'interpretació de l'arquitecte

15/12/09 02:00 - Mataró - Lluís Martínez,
La casa natal de Puig i Cadafalch, ara tancada, està situada al Carreró de Mataró

Un grup de veïns de Mataró, a través del Moviment Educatiu del Maresme (MEM), ha impulsat una campanya de recollida de signatures per demanar que es conservi i es rehabiliti la casa on va néixer l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Prop d'una quarantena d'entitats ja s'han adherit a la proposta i s'han recollit unes 750 firmes a títol individual. La intenció és que l'habitatge es pugui convertir en un centre d'interpretació de la figura d'aquest mataroní il·lustre i català universal.

Un dels promotors de la campanya, l'historiador i periodista Manuel Cusachs, explica que fa mig any que va sorgir la iniciativa amb l'objectiu d'evitar el que va passar amb la casa natal de l'impulsor del ferrocarril, Miquel Biada, que va ser enderrocada. Cusachs explica que la de Puig i Cadafalch, situada al Carreró número 39, va ser adquirida l'any passat per l'empresa Bomar 92 SL i que aleshores el nou propietari va assenyalar que volia restaurar l'edifici per convertir-lo en un habitatge unifamiliar. L'objectiu de la campanya és pressionar el consistori perquè arribi a un acord amb els nous amos per convertir-la en un espai que serveixi per difondre la figura i l'obra de qui va ser un dels millors arquitectes del Modernisme.

Cusachs considera que ara per ara, i amb la crisi immobiliària que hi ha actualment, és difícil que s'hi pugui fer cap obra. Per això confia que l'Ajuntament decideixi comprar-la o bé llogar-la. Una proposta que els nous propietaris no veurien malament. «Mataró té l'honor i l'orgull de ser la ciutat on va néixer l'insigne Josep Puig i Cadafalch, en una casa de cós del segle XVIII, on hi van viure sis o set generacions dels Puig. Aquesta casa corre el perill de ser enderrocada i, encara que es conservés la façana catalogada, creiem que seria una pèrdua irreparable per al patrimoni històric i cultural de Mataró», apunten els impulsors de la recollida de signatures en una carta que han adreçat a totes les entitats locals perquè s'hi adhereixin. De moment, els promotors de la campanya ja han recollit més de 750 firmes, però esperen arribar al miler d'aquí al 23 de desembre, que és quan tenen previst entregar-les.

Totes les facetes

Coincidint amb l'aniversari de la mort de Josep Puig i Cadafalch, el 23 de desembre que ve, a més de fer entrega a l'Ajuntament de les signatures que s'hagin recollit, el Moviment Educatiu del Maresme té previst organitzar al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró una conferència per donar a conèixer les diferents facetes d'aquest mataroní il·lustre. A banda de ser un dels millors arquitectes del Modernisme i autor d'obres cabdals com ara la casa Ametller, o la casa de les Punxes de Barcelona i la casa Coll i Regàs de Mataró, també va ser una de les persones més importants de Catalunya en l'àmbit de l'arqueologia, l'arquitectura i la política del segle XX. La xerrada anirà a càrrec dels doctors Joan Santacana, Ramon Reixac i Clara Masriera i del periodista i historiador Manuel Cusachs.

Retrat realitzat per Ramón Casas

Full de Ruta:

A l'atenció d'Un Mataró no tant llunyà

Essent vosaltres, una entitat adherida a la Campanya de recollida de signatures “Per la recuperació de la casa natal de Josep PUIG i CADAFLCH per a la ciutat” en primer lloc volem donar-vos les gràcies pel vostre suport, i a la vegada ens plau poder informar-vos dels actes programats pel proper dia 23 de desembre de 2009, dia del 53è aniversari de la mort d’aquest mataroní il·lustre:

- a les 18 h lliurarem a l’ Ajuntament un plec de signatures amb el lema “Per la recuperació de la casa natal de Puig i Cadafalch per a la ciutat”

- a continuació, Roda de Premsa, davant la seva casa natal (Carreró nº 39 )

- a les 19:30 h, al Museu Arxiu de Santa Maria, la Conferència “ Josep PUIG i CADAFALCH, un Mataroní Universal” intervindran:

. Dr. Joan SANTACANA

. Dr. Ramon REIXACH

. Dra. Clara MASRIERA

. Sr Manuel CUSACHS

Donada la seva importància, preguem en feu tota la difusió que us sigui possible.

Moltes gràcies.
Us hi esperem !!!

Atentament,
Comissió de la campanya

“Salvem la seva casa natal”

L'exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró (Els Inicis)

Una empresa que fracassa com a empresa capitalista durant la crisi de la primera postguerra, no sols substitueix com a cooperativa gestionada pels seus obrers, sinó que prospera i s' amplia, i els dirigents responsables són anarcosindicalistes com Joan Peiró -secretari de la CNT el 1928, director de "Solidaridad Obrera" el 1930, ministre d'Indústria el 1936-, obrers republicans i comunistes que deixen de banda les seves discrepàncies ideològiques dins la cooperativa i demostren que en la pràctica el cooperativisme no sols és compatible amb la militància en organitzacions revolucionàries, sinó que pot ser una escola de valors inigualable en la preparació per a la gestió de les empreses pels mateixos obrers, aspecte fonamental en la tradició del moviment obrer a Catalunya.

Al marge de la seva indubtable competència, els dirigents de la Cooperativa del Vidre no tenien una preparació tècnica extraordinària i topaven, com d'altres cooperatives de producció, amb la manca de capital inicial. Malgrat tot això, feren de la seva cooperativa una empresa molt competitiva de 180 treballadors, que sacrificant el repartiment de beneficis entre els socis, reinvertia contínuament i que superà millor que d'altres empreses capitalistes del ram del vidre dins el mercat espanyol i tingué un paper important en la producció durant la guerra civil.

La poca coordinació i la manca de bona entesa entre la Cooperativa del Vidre de Mataró i el moviment cooperatiu català de la seva època poden fer pensar que es tractava d'un cas excepcional. Només altres monografies com aquesta podran aclarir aquest punt. Però el cas de la Cooperativa del Vidre de Mataró demostra que en els anys vint i trenta era possible l' èxit de les cooperatives de producció en determinades circumstàncies. Caldria saber quantes n'existien com ella i quantes eren regides per anarcosindicalistes.

En els orígens, a la meitat del segle XIX, el cooperativisme de consum tenia com a objectiu primordial facilitar la confecció d’una cistella de queviures i altres necessitats bàsiques, com ara carbó i roba, als treballadors de les fàbriques del sector industrial emergent.

En aquest període, les cooperatives de consum són les grans protagonistes del cooperativisme. Començant per la "Cooperativa dels Peoners de Rochdale" (1844) i moltes cooperatives que apareixen en el nostre país, s’observa que els treballadors opten per la cooperació davant d’una sèrie de dificultats econòmiques. Això significa que senten la necessitat d’organitzar-se i de crear estructures al seu servei.

Cap al 1920 coneixem a Mataró un artesà del vidre, Josep Ros i Serra, d'una ideologia marcadament sindicalista, que decidí crear una cooperativa de producció. Va haver de començar aquesta iniciativa amb tres companys més anomenats Pau Pi, Josep Juan i Timoteu Espanyol, els quals no eren pas tots afins a la seva ideologia i li proposaren que la futura indústria del vidre fos una societat anònima normal. Josep Ros, fidel als seus principis, no va permetre la creació d'una societat anònima.

Ell volia fer una cooperativa perquè els obrers hi aprenguessin a gestionar el procés de producció sense una patronal burgesa que s' en beneficiés. Després de moltes discussions, arribaren a l'acord de formar una societat regular col.lectiva amb la denominació de Joan Estanyol i Cia. i que jurídicament, a l'escriptura, constaria que l'existència de la societat es limitava a un termini de cinc anys, passats els quals es dissoldria i la fàbrica passaria a poder dels treballadors si aquests comptaven amb un capital suficient per fer-se càrrec de l'actiu i del passiu de la societat. La nova empresa iniciava les seves activitats, en el curs de l'any 1920, en una casa del Rierot, propietat d' un tal senyor Roldós, on ja temps enrere havia funcionat una fàbrica de vidre pla.

Bibliografia:

- Llibre blanc de l' economia social de Catalunya
- Cooperativisme i moviment obrer "L'exemple de la cooperativa del vidre de Mataró 1920-1944"

Venim del sud i de terra endins

El procés de naixement de gran part dels barris que avui formen Mataró és prou conegut. Ja a finals dels anys 40 del segle XX, si bé amb molta més força a les dècades dels 50 i dels 60, van arribar a la ciutat nous habitants procedents la majoria d'Andalusia, de Múrcia i d'Extremadura. Fugien d'unes condicions difícils a la seva terra cap als territoris on hi havia possibilitats de treballar i per tant de sobreviure, en un moment en què els efectes de la guerra encara es feien notar i la dictadura franquista impregnava el dia a dia de la gent. Mataró, que havia tingut un creixement sostingut durant dècades, passava a més que doblar la població en pocs anys: de les 31.642 persones registrades l' any 1950, a les 73.129 de l' any 1970(1).

L'efecte crida funcionava entre familiars i amics: sovint primer arribava una persona sola, i un cop instal.lada i amb feina feia venir la seva gent. És per això que a Mataró, com a les altres ciutats catalanes, les procedències estan tan marcades; famílies senceres de pobles molt concrets del sud i l' interior de l'Estat espanyol serien ja per sempre veïnes de Mataró. En aquestes zones de procedència l' evolució demogràfica era inversament proporcional a la que es produïa a Catalunya: per posar un exemple d' un municipi del qual van arribar moltes persones, Cehegín, a Múrcia, tenia 17.316 habitants el 1940, per 12.489 l' any 1970(2).

Els immigrants treballaven majoritàriament al camp, a les fàbriques de gènere de punt-molt nombroses a Mataró- i a la construcció, però també a altres sectors en funció de les necessitats del moment. Molts es van instal.lar en habitacions rellogades en carrers cèntrics de la ciutat, fins que podien començar a pagar una petita parcel.la situada a alguns centenars de metres del nucli urbà de Mataró. No eren zones del tot deshabitades, hi havia algunes masies i torres, fins hi tot algun gran equipament, com el col.legi del Salesians a Cerdanyola. Manel Salicrú i Puig explica: "(...) a partir de 1947, una incipient demanda de terrenys econòmics per poder construir habitatges unifamiliars-encara era vigent la idea de la caseta i l' hortet- lligada amb la pèrdua del valor agrícola d'alguns terrenys, l' expectativa de negocis dels propietaris i la legislació proteccionista de les "viviendas bonificadas" havia condicionat una primera edificació fora Rondes, al camí del Cementiri (Grup Cabanellas), al Primer de Maig i als Molins. L' edificació d' aquest sector, formada majoritàriament per cases de planta baixa, a l' anglesa, amb jardí al davant i pati posterior, serà força ràpid"(3). En definitiva, ja hi havia cert nombre de població autòctona residint-hi, però als camps de cultiu, pinedes i terrenys erms predominava en la imatge de que avui és Cerdanyola, vista alegre, Cirera, la Llàntia i Rocafonda...

Propietaris d'aquestes terres van veure clar el futur que s' esdevenia i, aprofitant la manca absoluta de control i planificació urbanística del moment, van vendre solars a preus assequibles i que els nouvinguts pagaven a terminis. Més de pressa que no pas de mica en mica van anar alçant els seus habitatges, normalment sense els permisos pertinents, i amb l' ajut de germans, cosins i amics; cases, per tant, fetes amb les pròpies mans, l' una al costat de l' altre, i que avui segueixen dempeus en molts carrers.

La nova situació, però, presentava noves dificultats. La manera en què es van construir els barris feia que serveis bàsics com l' enllumenat, l' aigua o el clavegueram fossin inexistents. Eren uns anys en què aquests serveis eren presents al centre de la ciutat, molts immigrants havien conviscut amb ells, i ja es consideraven essencials per a la qualitat de vida de les persones.

Els motius pels quals han nascut les associacions de veïns han estat molts i diversos, també és cert que l' imaginari col.lectiu associa les primerenques associacions veïnals a les lluites i reivindicacions d' uns serveis bàsics, en un moment, a més, en ple franquisme, en què sortir al carrer i reclamar millores podia comportar problemes, i demanar elements ben simples, com ara un semàfor o una parada d'autobús, mesos de lluita.

(1) Font: Centre d' Estudis Demogràfics.
(2) Font: Institut Nacional d'Estadística.
(3) Font: Manel Salicrú i Puig: El creixement urbà de Mataró (1962-1992).

VEUS de MATARÓ per Xavi Amat i Puig

Les Veus de Mataró

Ja tenim aquí el llibre VEUS DE MATARÓ "Les lluites veïnals explicades pels seus protagonistes". En aquesta edició recopilada per Xavier Amat comptem amb la participació de la FAVM (Federació d'associacions de veïns de Mataró) i de l'IMAC (Institut Municipal d'Acció Cultural) i realitzem la seva venda com associació adherida a la Federació.

Preu de Venda: 15 euros a recollir a la Casa de La Palmera C/ Gravina, interior-6 entrar en contacte a través del correu electrònic: aveinsmatarocentre@gmail.com i del número de telèfon 93.790.61.51

http://veusdemataro.wordpress.com/el-llibre/

En aquest enllaç teniu més informació així com en el link que trobareu al marge esquerra del bloc.

Dijous 26 de novembre, a les 7 de la tarda, presentació del llibre a la llibreria Robafaves de Mataró i posterior tertúlia amb els assistents. Amb l’autor del llibre, Xavier Amat, i l’historiador i periodista Manuel Cusachs.

ELS CONSTRUCTORS DE MEGÀLITS (II - historiografia)

Trobareu en d'altres edicions del bloc la primera part, a mode d'introducció, d'aquesta recerca i estudi dels orígens dels diversos megàlits de la zona de la serralada de marina on els primers pobladors ja construïren els seus monuments. Moltes vegades aquestes "pedres" tenen ubicacions i funcions per delimitar però de ben segur formaven part fonamental de les primeres cultures; tot aquell esforç havia de significar quelcom, però per ara continuaré exposant els passos dels primers estudis.

Josep Colominas i Roca, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalana, publica l'anomenat dolmen de Céllecs, conegut per la Cabana del Moro, que juntament amb la Roca d'En Toni de Vilassar de Dalt i la Pedra Gentil de Vallgorguina són els més coneguts i divulgats en l' àmbit excursionista.

Paral.lelament als treballs d'Estrada cal esmentar la important feina de recerca que va protagonitzar el Gurp Arqueològic de Vilassar de Dalt amb Jaume Ventura i en Pau Ubach entre els anys 40 i 50, portant-los a descobriments importants com la Cova de la Granota entre molts altres jaciments en abrics sota roca. Marià Ribas i Bertran centrà el seu ingent treball en els temps ibero-romans malgrat haver treballat la recerca prehistòrica pels territoris de Dosrius i Canyamars.

El descobriment de nous megàlits no és pas habitual, si exceptuem la galeria de Can Gurri, a la carena entre Alella i Vallrromanes localitzada per Guilleumas vers els anys 50. És evident que les descobertes es produeixen quan hi ha un treball de recerca sistematitzat com és el cas de la Serra de l' Albera, on es comptabilitza la major concentració dolmènica del principat, potser per trobar-se en l' àmbit pirinenc, porta d'entrada d'aquesta cultura.

Més cap als nostres dies, la recerca prehistòrica va prendre el relleu amb el grup d'En Jesús Illa dins el Museu de Mataró i la seva Secció Arqueològica. El treball es centrà en el Montalt, Rocs de Sant Magí i Serra Polsaruda. La troballa més interessant es va produí en el jaciment epicardial de Sant Magí de Llavaneres, una estructura d'hàbitat del neolític antic amb una antiguitat de 4.300 - 3.800 BC.

Actualment i des del Museu de Mataró s'ha endegat un Projecte de Recerca sobre el poblament prehistòric a la Serrelada de Litoral (Maresme- Vallès Oriental), portat per un equip de la Secció Arqueològica i secundat per diversos especialistes. Cal esperar que aquest projecte contribueixi a una actualització del nostre patrimoni d'Arqueologia prehistòrica.